Les llums silents de la nit s'apaguen lentament, amagades sota l'alba quan una papallona emprèn el vol. Les onades baten amb força ran la costa, l'aire netíssim dels cims baixa i s'extén cap a la plana. El so metàl.lic dels tancs, dels fusells assassins, i l'udol somort de les sirenes, callaran per sempre més.

Aquell fou un estiu ple de joia. El vaixell arribà carregat de caixes on s'amuntegaven cançons, records, llibres d'art i unes quantes pintures sobre tela.
Al port, l'espera fou alegre i joiosa. Caminàveu amunt i avall a ple sol, animats i somrients.

Nord enllà el riu transita plàcid i atorga caràcter a les extenses planúries que acompanyen el seu curs a banda i banda, marcades per la mà de l'home com si des de l'aire una mà d'infant hagués traçat el dibuix d'un rostre imaginari. A baix, algú cantava una cançó després de la batalla. Fa molt de fred.

La nit és llarga. Quatre amics -dues parelles- conversen animadament fins altes hores. Música, alguna cigarreta, poques, alguna copa i molts libres al voltant de la taula. El telèfon fa hores que no sona. Algú vigila la porta de l'entrada.

L'escoltava, mig absent i reclòs. No l'entenia. Ara, quan un formigueig li recorre l'espinada de dalt a baix, ara, sí.

Anem, altre cop saps que no hi arribaràs a temps.

No hi fa res. T'estimo.