Hivern

Varen passar tan ràpides que amb prou feines vaig poder assaborir-les, cisellades per un sol que es resistia a pondre's, encara vigorós, malgrat tot tenyit del primer groc de nostàlgia.
Primer foren les oliveres que coronen la sortida del poble en una llarga corba, més tard les alzines que s'aboquen valentes camí avall cap a la fondalada que s'obre a llevant cada matí, més tard un camp llaurat de poc on els terrossos abruptes dibuixaven les primeres ombres de la tarda. Fotogrames precisos que resseguiren una vegada més les infinites corbes d'un camí que s'escurça cada dia que passa, i que esdevé cada cop més intens.

D'on véns?
Silenci
Havien passat sis o set dies
La nit ha transcorregut en pocs segons
Silenci
T'ho vaig explicar anit, no m'escoltaves
Silenci
El temps venia cap a mi. S'abraonava sobre els meus ulls, m'encegava
Fosc?
No, hi havia llum
Lluny?
No
Com...
No hi ha res equiparable
M'ignores?
No. Vols aigua?
Gràcies, però m'ignores?
No. Vine
On?
Véns? (vine)
Sí
Es allí, veus?
Sí. Tanca, fa fred