Nadal 2009

Un sol instant, tan fràgil
esdevingut etern.

Has creuat el carrer sense mirar enrere, com només ho poden fer aquells que veuen el camí obrir-se davant seu sense temença. I has escoltat les darreres paraules, i aviat coneixeràs com n'és de petit el cor que et dóna vida un cop passat el llindar de la darrera porta, i algú al teu costat acompanyarà en silenci el teu mirar absent durant un temps potser molt curt, i a vegades etern.
I després, la joia que t'envolta, quan redescobriràs amb altres ulls una nova ciutat que ja creies conèixer.
I des d'aquest silenci orgullós i tranquil, redefineixo per enèsima vegada les coordenades que marquen l'equació de la vida, i un mecanisme subtil em descobreix de nou com l'eix excèntric s'encardina al vell mecanisme dels somnis, on cada roda gira acompassada al seu ritme i el temps ens observa de lluny, i somriu.

I no m'he volgut estar de dir-te que em fas feliç, molt feliç.