MORT A L'ERA


T'havia conegut tants anys enrere,

La fam, el dolor, el plor, la mort

esdevenen paraula.


Avui, fa tot just un instant, he vist en el teu rostre afuat

la joventut i el silenci dels segles.

___

Com un teclat on l'artista desgrana cada nota,
així s'escriu la vida als nostres dies
davant una pantalla - antigament, finestra-
on link és sinònim de paisatge infinit.

Així escoltarem antigues melodies -ja ningú en recordarà el to de veu-
escrites amb la sang vessada sobre la palla seca
i oblidada.

___

Avui he decidit que et vindria a trobar per convidar-te,
m'explicaràs qui sóc i què faig a hores d'ara.
I qui fou aquell infant que morí mirant la flor que creixia al voral del camí.

Aixafada i rebel, renasqué i florí una i altra vegada
ran del cami on el teu cos retornava lentament a la terra.


La música ressona sempre. Sempre, sempre que algú escrigui una sola paraula.