Observo des del meu temps tan curt tres paraules, tres noms que dansen al ritme d'un destí oscil.lant, al rimte de l'onada batent sota la brisa silenciosa del capvespre.
I no llegeixo encara la resposta. Tanmateix, una frissança lleu em recorre la pell per un instant. A l'altra banda s'escolta la veu tènue i avellutada del desig.
14 de març 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

6 comentaris:
Avui les paraules fan l´efecte d´una cortina blanca i transparent enlairant-se més enllà de la finestra.
Subtilitat i bellesa, brisa marina.
Ara pensava, País, per què cerquem paraules per descriure el silenci.
Demana l'assessorament d'un bon "trilero". Ells sempre saben on és la boleta guanyadora.
Sí, però perdria encant, paseante :-)
M'encanta Martí... tres noms... molt suggeridor... :)
Benvinguda, Carme! :-)
Publica un comentari a l'entrada