Cau la darrera llum del dia captiva rera el vel els teus ulls, l'ombra del mar s'allarga en el mosaic infinit del blau de l'aigua, del verd foscant, de la llum esgrogeïda de les cases.

Un immens trencaclosques s'extén per sobre l'aigua, vara per un instant les barques i dibuixa un mapa ple de camins entrelligats que recorren tots els camins del món en un instant, petits pobles de mar i refugis amagats al bell mig d'alguna gran ciutat, una petita casa solitària enclavada al cim de les muntayes, una caseta de fusta al bell mig de la plana.

Un fil de seda surt de les teves mans. Mai no s'acaba. Embolcalles cada peça com un petit tresor. Saps estimar cada traç, cada color reneix amb la teva mirada.



Era molt lluny, tanmateix t'escoltava. I arribada la nit tancaré els ulls i escoltaré la salabror del mar, el deix lent de l'onada quan les petites peces, una a una, retornin al seu lloc i en la foscor s'escolti una sola paraula.