El meu primer gravat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
l'Aquari
Arxiu
- de maig 2009 (1)
- de juny 2009 (2)
- de jul. 2009 (1)
- d’ag. 2009 (3)
- de set. 2009 (2)
- d’oct. 2009 (1)
- de nov. 2009 (1)
- de des. 2009 (2)
- de gen. 2010 (1)
- de març 2010 (4)
- de maig 2010 (1)
- de juny 2010 (1)
- de set. 2010 (1)
- de des. 2010 (1)
- de gen. 2011 (1)
- de febr. 2011 (1)
- de març 2011 (1)
- de maig 2011 (3)
- de juny 2011 (6)
- de jul. 2011 (3)
- de set. 2011 (3)
- d’oct. 2011 (3)
- de nov. 2011 (3)
- de des. 2011 (3)
- de gen. 2012 (1)
- de febr. 2012 (3)
- de març 2012 (1)
- d’abr. 2012 (1)
- de maig 2012 (4)
- de jul. 2012 (2)
- d’ag. 2012 (1)
- d’oct. 2012 (1)
- de nov. 2012 (1)
- d’abr. 2013 (1)
- de maig 2013 (1)
- de juny 2013 (1)
- de jul. 2013 (1)
- de des. 2013 (1)
- de gen. 2014 (1)
Entrades
7 comentaris:
Em recorda els teus escrits. A primera vista, a primera lectura, dius: "Què bonic". Després s'ha d'interpretar, s'ha de desfer el nus, s'ha d'entrar dins teu.
Tinc la mateixa sensació que el Paseante, amb un afegit, tan el gravat com el que escrius em transmeten pau.
M´agrada molt la trena, que no sé si és trena o soca de palmera, o petjades de gavina ballant la conga ;- )
Doncs, molt interessant! Relaxa a la vista, a la vegada que és un relat de qualitat, digne d'un artista com tu.
Artista de la paraula escrita, como de la paraula gràfica.
Abracets tristos per tot el que està passant a Grècia, però sempre esperançadors, com els sabonets de bergamota i llima,
Àmber
Ostres paseante, quina observació més acurada, m'has fet posar la mà a la barbeta i pensar ;-) S'agraeix!
País secret, algun dia t'explicaré el què i el com d'aquesta mena de palmera que enfila cap al cel...
m'alegra que et transmeti sensació de pau. De fet, hi plana un silenci que no et sabria descriure amb paraules.
Són les meves particulars beceroles del gravat, Àmber, un món al que sempre m'havia volgut acostar, i al que sembla que finalment li ha arribat el moment...
però d'aquí a artista hi queda un bon tram de camí!
Segueixo atentament tot el que aneu tirant endavant, Àmber. Els fonaments vibren, alguna cosa canviarà per sempre :-)
Bones, Martí:
Vinc a quest post una mica antic ja, però molt present per a mí. M'agraden molt els teus gravats, dibuixos i esboços o traces...
I vinc aquí, també, a dir-te que he escrit un poema, dedicat a Barcelona: "DOLÇ NOVEMBRE". Escrit des d'el sentiment pur, des de l'ànima més Platònica meva...
A veure què et sembla... Glups!
Una molt forta abraçada, per aquí continúo,
Àmber
Publica un comentari a l'entrada