21 de maig 2011



Temps de flors



5 comentaris:

PS ha dit...

Fils, pedra i puresa. Una bona composició metafòrica.

martí ha dit...

Doncs sí País secret, a Girona vaig voler buscar l'efecte de les flors sobre la pedra, una simbiosi que dóna molt de joc.
Sempre val la pena aturar-se un segon a gaudir-ne.

Anònim ha dit...

Molt bonica l'imatge! M'agrada el contrast que fa amb la paret.

Gràcies per la magnífica recomanació que em fas d'en W. A. Mozart! La vaig escoltar tot justament abans de dormir-me i em va fer molt de bé, doncs ahir, amb el resultat tan fatídic de les eleccions (encara que esperats) vaig romandre trista tot el dia. La cala de la teva foto tbé. m'ha ajuda.

Una abraçada democràtica, ara vaig cap a Pl. Catalunya, com cada dia, desde que va començar el meravellós moviment del 15-M. Dono ajut jurídic gratuït i voluntari, amb l'assamblea jurídica formada per els organitzadors,

Àmber

òscar ha dit...

I temps, també, per sortir a gaudir de la bellesa dels contrastos. Les diferències, contra el que molts s’entesten a predicar, són bones companyes de viatge i de fotos.

martí ha dit...

Àmber, Òscar i companyia, esteu convidats a participar al joc del proper post :-)