Niaux

Desconeixia absolutament l'efecte que el viatge a través del temps i de l'ànima humana que el fet de recòrrer els 900 m. de la cova de Niaux fins arribar a l'anomenada Sala Negra podia arribar a suposar. Una cova immensa, sobrehumana, on regna el silenci per sobre la foscor, i on la foscor engoleix l'avidesa dels nostres ulls esdevinguts petits, peduts, insignificants.

Fou un temple, un espai de culte que els homes, les dones i els infants varen recòrrer innombrables vegades amb l'ajuda de torxes, fins escollir els espais on deixaren testimoni de les seves creences, dels seus rituals, potser dels seus temors. Quelcom decididament similar al que faria qualsevol de nosaltres.

Avançar a poc a poc a través d'un terra moldejat per l'aigua i envoltat d'unes parets de roca que s'eleven fins coronar el sostre a vint-i-cinc o trenta metres d'alçada, dirigir el fràgil raig de llum artificial vers qualsevol racó i trobar sempre la mateixa resposta: segueix, camina, no t'aturis, i si ho fas, tanca els ulls i deixa't endur per un moment, deixa que et parlin la humitat de les roques i el silenci absolut que t'envolta. I qui sap si sentiràs alguna cosa més.

Els animals dormen en la foscor dels segles quan de sobte un petit raig de llum els desperta. Immòbils, però tanmateix dotats d'una expressivitat captivadora, cisellen inequívocament els ulls del visitant.

Perquè sempre sabrem que al fons de tot d'aquella cova immensa també hi ha, profundament adormida, alguna cosa de nosaltres mateixos.

Web:Niaux, Ariège. Visita sota reserva concertada al tel.0033561058837.

Vista des del fons dels teus ulls, la necròpolis blanca s'extén des de l'extrem oriental de l'illa fins la riba del mar que acompanya els turons on vares viure. És una terra estranyament bella i salvatge, nua, silenciosa i solemne. No hi ha camins, totes les fites guarden la secreta harmonia del silenci.

L'ocell que aquesta nit resseguia el teu caminar incert sota les grutes d'aigua sobrevola en picat el triangle de terra sagrat on la sorra té el color de la llum i on l'aigua es fa negra just al costat mateix de l'abisme. I com un pastisset dolç a punt de ser engolit sense rastre s'hi apropa, i una llosa es desplaça sobre la pols gruixuda d'un temps esdevingut innecessari. I s'esmuny, talment l'infant que refusa el perill sense adonar-se'n.

L'efluvi instantani de l'aire esdevé una columna transparent per on s'eleven minúscules gotes d'un perfum sec, intens, tanmateix poderós. La seva llum, diàfana, em permet ara llegir-hi les traces del teu rostre.

Veus, la llum ténue, blanca i antiga que arriba pel finestró de dalt i t'il.lumina la mà que no gosa reposar sobre la taula on s'amunteguen mig ordenades les piles de papers esgrogueïts pel temps i que tan bé coneixes. Agafa la ploma blanca i escriu, la teva destra dormia un son profund que venia de lluny. Sents encara l'arrossegar feixuc i lent de les cadenes sobre el sól humit i llòbrec d'aquell passadís sense sortida, i el crit ofegat pels murs de pedra esdevinguts d'un blau tenebrós com els abismes.
La ploma blanca, de l'ala esquerra d'un colom que no mor, brunyeix d'or fi la imatge sorgida enmig d'un somni revestit de tendresa, on les paraules dringuen com campanes al vol a mans d'un missatger desconegut i afable, portador d'aquella colpidora serenor que et fa tancar els ulls altra vegada just quan veus els colors precisos d'un nou dia.
Sobre la taula, on el blanc del cel ha esdevingut marfil, he trobat l'esbòs d'una obra de teatre. Els personatges, el mercat i la plaça, la nit, els matins i les ombres s'alternen en un brogit innecessari. Han passat el sedàs del temps i, esdevinguts estàtiques figures que no han vist mai la llum, reflecteixen aquell primer capítol d'una vida estroncada sobre el sòl de la plaça.

Havia pensat moltes vegades que em seria necessari retornar al silenci, el refugi anhelat de les hores cercades a desgrat de la vida.
I així procuro llegir en les teves paraules el món de somnis que un bon dia vares abandonar sobre la taula i que t'espera sens pressa, com cada lletra i cada mot que enfiles amb l'agulla d'or blanc que et retorna a les mans, com cada matinada.