Un petit llegat artístic format per alguns gravats, dibuixos i pintures arriba inesperadament a les meves mans. Té, tu mateix, diu una veu afable. Mitja dotzena d'originals descansen ordenadament davant els meus ulls.
Sobre la taula, una petita caixa de pinures a l'oli i dues capses de cartró amb llapissos de colors, gouaches, pastels, alguns petits esmalts i la col.lecció d'eines d'un gravador, gastades per l'ús, plenes de vida, suaus al tacte, silencioses.
Tu mateix, repeteix, mentre una llunyana melodia s'escola per les seves mans. I se'n va, somrient.
28 d’agost 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

5 comentaris:
Ara m'has enganxat la melodia...
i el somriure!
Fins aviat.
"tu mateix" doncs!
I tot plegat té bona pinta i bon rotllo... gràcies pel somriure!
:-)
que bonic!
aquests llegats fan molta il.lusió...!
(fa poc un tiet avi em va donar una espàtula amb el mànec gastat, i agafar-la era quelcom sagrat, com un tresor..!)
una abraçada,Martí..!
Aquests llegats a vegades omplen més que una mala herència.Jo en faig col·lecció de petits objectes de persones estimades. Guardo boixets, un tinter, ulleres rodones, un segell per firmar, un anell que no és cap joia amb una fotografia, un llibret de ball amb notes escrites...
Tu mateix artista, ja et pots posar a al feina...o contemplar-lo, simplement.
Sempre m'has semblat la persona perfecta per rebre regals immaterials però preciosos.
Publica un comentari a l'entrada