País Secret m'ha fet arribar aquest targetó virtual, com una d'aquelles postals que molt de tant en tant rebem des d'algun racó de món, escrita amb l'estima de qui desitja compartir un paisatge, una vivència, un moment especial, un record. Tant se val. Una postal rebuda a la bústia de casa, quan el món sembla girar a una velocitat de vertigen i sense aturador possible, és un regal preciós que, per inesperat i original, ens atura per un instant i ens convida a canviar de ritme. Com fem, també,quan ens submergim a estones en aquest particularíssim univers dels blogs i dels blogaires per descobrir o redescobrir veus que ens parlen des de tota mena de registres, amb un ventall de colors i sensacions inesgotable.
El targetó ha de còrrer món, com ho ha fet per arribar fins aquí. Deixar-lo al calaix seria tancar la finestra que dóna a mar just a l'hora de de la brisa -gent de mar, sisplau, no feu escarni del meu desconeixement dels noms dels vents i marinades.

Així doncs, l'envio a cinc blogaires d'entre tants i tants que fan dels seus espais virtuals recers de lectura pausada i plaent. Alguns els segueixo de fa temps, d'altres els acabo de descobrir just fa pocs dies, en aquest exercici sense brúixola que suposa saltar de link en link i trobar noves portes obertes i deixar-se embolcallar, sempre, per la màgia inigualable de la paraula escrita.

brisalls

Anna

Des dels teus ulls

D'allò bell, d'allò sublim

parèntesi


I d'altres, que dormen en silenci i no he gosat despertar...