Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
l'Aquari
Arxiu
- de maig 2009 (1)
- de juny 2009 (2)
- de jul. 2009 (1)
- d’ag. 2009 (3)
- de set. 2009 (2)
- d’oct. 2009 (1)
- de nov. 2009 (1)
- de des. 2009 (2)
- de gen. 2010 (1)
- de març 2010 (4)
- de maig 2010 (1)
- de juny 2010 (1)
- de set. 2010 (1)
- de des. 2010 (1)
- de gen. 2011 (1)
- de febr. 2011 (1)
- de març 2011 (1)
- de maig 2011 (3)
- de juny 2011 (6)
- de jul. 2011 (3)
- de set. 2011 (3)
- d’oct. 2011 (3)
- de nov. 2011 (3)
- de des. 2011 (3)
- de gen. 2012 (1)
- de febr. 2012 (3)
- de març 2012 (1)
- d’abr. 2012 (1)
- de maig 2012 (4)
- de jul. 2012 (2)
- d’ag. 2012 (1)
- d’oct. 2012 (1)
- de nov. 2012 (1)
- d’abr. 2013 (1)
- de maig 2013 (1)
- de juny 2013 (1)
- de jul. 2013 (1)
- de des. 2013 (1)
- de gen. 2014 (1)
Entrades
5 comentaris:
Bé doncs, després d´entrar deu o dotze vegades, engrandir, consultar, desxifrar i intentar esbrinar...només puc dir-te que em quedo amb la darrera frase.
M´intriguen unes mans diamantines.
Bon cap de setmana!
Si vius amb algú, la persona destinatària ha trobat aquesta nota a la nevera i ha anat a mirar de fer la compra. A mig camí del súper, ha tornat a llegir la teva comanda i ha plorat. Coi de metges.
PD: Que vagi bé per París i m'ha quedat el dubte de qui és W. Seward. Ho he posat a Google i em surt un polític nordamericà del XIX. Però tu parles d'una dona. No em lliga amb el teu text.
La darrera frase és la clau de volta de tota la història, País...
tota.
Imagino que algun dia podré tancar el cercle, paseante, ja sigui a París o bé passejant per alguna ciutat del la Mediterrània africana.
Et serveix com a pista? ;-)
Que intrigant...
Sempre m'ha agradat desxifrar les lletres...!
Martí...!
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada