Tot sembla calculat mil.limètricament,

les paraules, els passos, les passes necessàries
i el volum, el to i el timbre de la veu de qui haurà de pronunciar les darreres paraules.

He observat amb fruïció el fruit de tantes circumstàncies creades a cop de cartabó, llapis i esquadra, que qualsevol altre joc em sembla massa fàcil.

Vés i dóna la volta a la muntanya si això és el que t'agrada. Trobaràs camins que fan pujada, pedregars, troncs abatuts per la tempesta ja passada i fonts d'on brolla aquella aigua tan clara.

Sabies el camí de cap a cap des del moment en què vas prendre la paraula. T'escoltava. Vas saber amagar el destí sota la fullaraca d'un arbre mil.lenari.

I ara et llegeixo en la pausa serena de la plana.

T'adreçaves a la gent que veies per primera vegada i els parlaves. El teu gest i la teva paraula els encisava i t'escoltaven, i guardaven el secret efímer d'un tresor de molt curta durada.
Recorda, aquella dona bruna que no pot oblidar-te.

En tenies prou amb la seva mirada, no et calien el rellotge ni les claus, portaves un retolador negre i fi en alguna butxaca.

Vares passar la nit a la porta d'entrada, i el dia, i l'altra nit, cap fressa no et torbava.

I era tan fàcil .