14 de juny 2010




La nit és llarga, la dona de pell bruna s'esmuny entre les aigües d'una mar encalmada. M'observa des de lluny amb els seus ulls tan negres i no parla.
Una serp m'esquiva i fuig, s'atura al límit de l'abisme on trenquen les onades.

Busco refugi, trobo un home i una dona en una estança. Ell s'apropa i em pren entre les seves mans curtides, quan ella li fa un gest amb la mirada i articula una, potser dues paraules. Inicia un joc ferèstec, ell l'observa sense badar paraula.

Una espira refulgent m'esclata a frec de pell. Has estat tu? li dic, i m'apaivaga.



5 comentaris:

Joana ha dit...

És un esquitx de la dona de pell bruna!
Una abraçada Martí!

el paseante ha dit...

M'agraden les dues escenes del trailer d'aquesta pel.lícula que mai ens mostraràs completament.

martí ha dit...

Cal?

Núria, ha dit...

Felicitats també pel teu blog Martí, i per la forma d'escriure, molt poètica...
a presto!

martí ha dit...

Gràcies Núria, benvinguda :-)