Se'm fa difícil escoltar la teva veu quan ja no respons al meu crit de silenci. Malgrat tot, articulo fins al darrer detall el camí de les teves paraules, i tanco els ulls, i és matinada fosca encara.
La tarda d'quell dia de maig el sol lluïa amb força, tant, que semblava esperar-te. Vaig veure a contrallum centenars de persones en silenci, i el meu cor repetia sens fi, i encara ara, la música que sorgia de les meves entranyes.
Preparo una crema de mans, potser un raspall de dents, qui sap si alguna cosa realment necessària per sortir de viatge. Hi ha un nou camí a cada hora que passa, i hi ha, també, qui el fressa amb esperança. Sento l'ombra dels arbres, la brisa i el murmuri de l'aigua. Com un ocell, t'enfiles cap a la nit més llarga.