Plovia a mig matí. Un escampall de flors sobre les lloses, tot de colors rogencs, morats i blancs, cobria l'enllosat, i a dalt, gairebé al cel, algú parlava i les seves paraules, portades per la pluja, aterraven amb una lletra aquí i una altra més enllà sobre aquell sól tot moll i relliscós. I llegia cada lletra sobre l'estor multicolor - i em preguntava quan arribarà el dia en què les flors neixin sobre les pedres - tot enfilant el carreró estret que portava a la plaça, on l'ametller florit que creixia entre dos bancs de fusta havia deixat caure plàcidament les seves flors.

L'aire era dens, i en travessar la porta ja no hi havia ni vent, ni sons, ni aigua, només la llum que fendia els murs del sol naixent per les escletxes. Defora, una dona, que vestia de negre prop de l'estol de flors, i el mur, i l'aigua. Immòbil i impassible recordava les festes i les flors i ara, asseguda davant un mur de pedres centenàries, extenia la seva mirada ja grisa per sobre les teulades. Una mica de fum, un gat, i un corriol estret entre les teules que tapava, amb el dringar de l'aigua, una conversa estranya.




Havia deixat un vell camí que no pas per vell ni conegut, hauria de ser menystingut. Tot al contrari.
Les portes són obertes. Entren a visitar-me una glopada d'anys vestits d'aniversari. I la ploma, que es resisteix una vegada més a fer-se fonedissa i insisteix, i insisteix, fins que em troba allí on volia veure'm i no en cap altre lloc, tot i pensar inútilment que a hores d'ara hauria d'estar en alguna altra banda.

Els vaig veure passar, a tots dos, com una exhalació que amb prou feines m'acaronava el rostre com una brisa lleu. Els perdia de vista i els retrobava sempre que els cercava, ara aquí, ara allà. Sovint em cercaven i no em veien, i la tristesa els ombrejava els ulls gairebé fins negar-los.

Vaig anar lluny, acompanyat d'un àngel innocent, i vaig començar a escriure un text estrany. Ell no en sap res, però algun dia trepitjarà l'enllosat cobert de flors i veurà un raig de llum entrar gairebé d'esquitllentes fins arribar-li als peus.

I ells ja no hi seran, de ben segur, per apropar-li els braços i envoltar-lo en silenci.